Els països desenvolupats, especialment els europeus i nordamericans, gaudixen d’unes condicions de vida priviligiades en comparació amb la resta del món. Sense dubte, el seu potencial econòmic els permet millors servicis mèdics, centres d’educació i un abastiment de menjar molt per damunt dels seus requeriments. Malgrat això, no significa que els governs han de lluitar diàriament amb una de les pitjors epidémies modernes: l’alcoholisme.
L’ alcohol o etanol es una sustància química líquida, incolora i volàtil composta per hidrógen, oxígen i carboni (fórmula molecular: C2H6O). És inflamable i té un olor molt característic. El seus punts de fusió i ebullició són -114ºC y 78,4ºC, respectivament. Entre les seues aplicacions pràctiques es troba l’ús com a combustible industrial, com a agent bactericida, tant a nivell doméstic com en el àmbit sanitari.
Però en aquest article, farem especial atenció a la aplicació per formar part de dissolucions alcohóliques típiques com el vi, la cervesa, whisky, etc. Aquest tipus de begudes presenten diferents % alcohol com es fàcil veure a les seues etiquetes. Aquest percentatge es correspon amb %volumen de solut, i reflectix la quantitat de alcohol pur disolt respecte al volum total del líquid.
El consum excessiu d’alcohol és una qüestió d’absolut interés. A més a més, la població adolescent entre 13-25 anys són el grup de principal risc. La ingestió desmesurada de sustàncies alcohóliques suposa la pérdua de reflexos i l’aument del temps de reacció. El nombre d’accident provocats atribuits a conductors que hi superaven el límit permés d’alcohol es alarmant. Per tot això, la DGT (Direcció General Tràfic) tracta de controlar l’abús d’aquest tipus de begudes. S’ imposen sancions administratives de retirada del permís de conduir, multes econòmiques i fins i tot, penes de pressó per als casos més extrems.
Pel que repecta a la mesura de alcohol es realitza amb un aparell anomenat alcoholímetre. Quan la persona bufa, l’aire arriba pel tub de plàstic fins l’aparell digital que mesuren un canvi químic (i aquest una corrent elèctrica) amb una determinada intensitat en funció de la quantitat d’alcohol introduïda al tracte digestiu.
L’etanol ingerit s’absorbeix a l’estòmac i al intensti prim. Després arriba fins al torrent sanguini que el distribueix pel cos sencer, inclòs el cervell. Es curiós destacar que el màxim d’alcoholemia arriba al voltant d’1h després de prendre l’última copa. Ací mateix, també es interessant esmentar que cada hora es metabolitzen 0,12 gL i per regla general, les dones ho fan més lentament que els homes.
Paràmetres com l’edad, el sexe, la masa corporal, poden alterar els efectes del consum alcohólic per a una mateixa quantitat ingerida. Encara que hem de prestar especial atenció al grup anomenat conductors professionals. El perill de provocar un accident afecta a tothom, però sempre hi serà mes greu quan es tracta de conductors de grans camions, autobusos, avions, etc.
Sembla de greu importància concienciar la població, i més encara als adolescents, que el consum descontrolat de begudes alcohóliques suposa problemes mèdics, psicològics i socials. Administracions, educadors i families hem de donar exemple i adoptar conductes socials adequades per tal que les noves generacions es desenvolupen de manera correcta. Si nosaltres menjem amb vi, eixim a prendre una cervesa o una copa, brindem amb xampany al Nadal, no podem esperar que els xiquets no ho facen.
