EL MISTERIS DE LA TAULA PERIÒDICA

Quin maldecap!

Si ets un/a alumne/a de Física i Química de 3ºESO ja has hagut d'aprendre la taula periòdica dels elements... De segur estaràs pensant que és una tasca de valents! No cal que desesperes, potser amb aquests consells que donarem serà una miqueta més fàcil:

Consells per aprendre la posició dels elements en la taula periòdica:

1. Hauràs d'estudiar els elments per columnes, mai en files. És molt més fàcil de recordar un màxim de 7 elements consecutius que pertanyes al mateix grup, que fins a 18 que pugen formar part del mateix període.
2. En primer lloc, has de concentrar-te únicament en memoritzar els ELEMENTS REPRESENTATIUS. Es tracta del grup 1 (alcalins) i grup 2 (alcalinoterris); a més dels grups que comprenen des del grup 13 (boroideus) fins al grup 18 (gasos nobles).
3. Fixat i recorda que dins del conjunt de elements situats entre el 13-18 existeix una escala que separa els metalls dels no metalls. Normalment aquest conjunt de elements s'anomenen semimetalls.Quan domines els 3 primers passos, estàs preparat per complicar-te la vida una miqueta més.
4. Els ELEMENTS DE TRANSICIÓ es troben des del grup 3 fins al grup 12. Encara que són més curtets, són molts i generalment no treballem amb tots. Per tant, et recomane que poses la teua concentració en aprendre el 10, 11 i 12. 
5. Com a excepció, també és interessant que estudies en fila els elements: Sc, Ti, V, Cr, Mn, Fe, Co, Ni, Cu, Zn; que pertanyen al període 4.
6. Quant als ELEMENTS DE TRANSICIÓ INTERNA, es a dir, lantànids i actínids, pots quedar tranquil. És possible que no els hauràs d'estudiar ni a la universitat. Si necessites alguna cosa relacionada ambs els, de segur que cap professor et posarà cap impediment per a que consultes la taula.

Per altra banda, és interessant esmentar que en total a la taula periòdica hi ha 118 elements i per tant, 118 caselles que guarden gran quantitat de informació.

Consells per descifrar una casella concreta de la taula periòdica:

1. La lletra gran representa el símbol del element.
2. En nombre exacte, és el NOMBRE ATÒMIC (Z), es correspon amb el ordre en que es col·loca l'element a la taula periòdica, però també ens ofereix informació sobre quants protons hi ha al nucli de l'àtom, i si es tracta un element neutre, del nombre de electrons del mateix àtom. 
3. El nombre amb 4 decimals, és el NOMBRE MÀSSIC (A), que com el seu propi nom indica és una mesura de la massa del àtom. A més, aquest nombre és el resultat de la suma dels protons i els neutrons (N) del mateix àtom, ja que la massa del electró es considera practicament nula. Recorda -->  A = Z + N
4. La combinació de nombres i lletres (s, p, d, f) fa referència a la CONFIGURACIÓ ELECTRÒNICA. Una nomenclatura molt senzilla que si es maneja bé, aporta informació sobre la posició en la taula, el grup i el període al que pertany l'element, i inclús si és neutre o es tracta d'un ió.

Totes aquestes recomanacions simplement tenen la intenció d'ajudar-te a recodar la localització del elements en la taula. De qualsevol manera, encara hi ha molta més informació a trobar en una taula periódica. Amb el següent enllaç podràs trobar molta més informació sobre quins són els orbitals atòmics que corresponen a cada grup i període, quins isòtops o compostos podem formar cadascú dels elements. A més, també descobrireu les propietats químiques més destacades de cada element.

QUINES MESCLES TROBES EN LA TEUA VIDA QUOTIDIANA?

La major part dels sistemes materials que hi ha al nostre entorn contenen vàries substàncies mesclades. Com ja sabreu, les mescles es poden classificar en homogènies o dissolucions i en heterogènies (on s’inclouen els col·loides). Docs ara descobrirem com aquestes mescles les hi trobem per tot arreu nostre, encara que en moltes ocasions nosaltres no ens assabentem.

MESCLES HOMOGÈNIES O DISSOLUCIONS

• Aigua marina: Conté moltes sales dissoltes, sobretot clorur sòdic i clorur de magnesi. En les salines s’evapora l’aigua del mar per obtindre la sal de mesa o sal comú. Podreu trobar més informació sobre aquest punt en altra entrada d’aquest mateix blog anomenada “Muntanyes d’or”.
• Aigua corrent: L’aigua que bevem està formada, en la seua major part per una dissolució d’H₂O, però porta dissoltes xicotetes quantitats d’altras substàncies, com sales minerals, oxigen gasós i clor.
• Aire: Es tracta d’una mescla de gasos. Els més abundants són el nitrogen (78%) i el oxigen (21%). Després hi existeixen minúscules quantitats d’altres gasos com el diòxid de carboni (CO₂), argó, etc.

 

• Lleixiu: És una dissolució de hipoclorit sòdic (NaClO) en aigua. Té la capacitat de dissoldre altras substàncies quan es mesclen.
• Refrescos: La majoria de refrescos que prenem habitualment són mescles en que el component principal és l’aigua, però també contenen diòxid de carboni dissolt.

• Sèrum fisiològic: Quan cal injectar un líquid a una persona, en lloc d’aigua destil·lada s’utilitza sèrum: una dissolució d’aigua i clorur sòdic al 0,9%.
• Monedes: Les monedes de 10, 20 i 50 cèntims d’euro estan fetes d’una aliatge de cobre (88%), alumini (5%), cinc (5%) i estany (2%). Per descomptat, han de ser resistents i més barates que el valor que representen com a element d’intercanvi econòmic.

MESCLES HETEROGÈNIES

Tots som capaços de distingir com a mescles de tipus heterogeni casos molt cridaners com una pizza, amanida, macedònia, o també com  una llosa de marbre o granit. En canvi, hi altre tipus de mescles heterogènies més difícils d’identificar, per exemple: la sang.

La sang vista al microscopi ens mostra un món de vida que sembla fictici. És possible apreciar cèl·lules en dispersió, com els glòbuls rojos i blancs, que al mateix temps es troben banyats pel plasma, altra mescla en aquest cas homogènia. El plasma per la seua part és una mescla de sales, gasos, carbohidrats, etc. La composició de la sang d’un individu sa es manté quasi constant gràcies a una sèrie de mecanismes d’autorregulació biològica.

QUÈ SÓN COL·LOIDES?

Un cas molt curiós són els col·loides, es a dir, substàncies que semblen mescles homogènies però que en realitat són heterogènies. En aquest grup trobem gran quantitat de substàncies com els gels de bany i xampús o la maionesa. Destaquem:

• Merenga: Emulsió en que les xicotetes bombolles d’aire es mantenen disperses en aigua. El agent emulsionant es la ovoalbúmina, una proteïna de la clara d’ou.
• Llet: Una emulsió de partícules de greix en aigua.
• Gelatina: Es forma un col·loide al mesclar un sòlid amb l’aigua. La gelatina dispersa la llum (efecte Tyndall).