“COLA-CAO” SOLUBLE?

Has pensat alguna vegada perquè quan poses dues cullerades de cola-cao, una cullerada de sucre en un got de llet i le dones unes quantes voltes, pocs segons després hi ha una dissolució marró xocolate. On estan aquells pols sòlids? Per què el líquid ja no és blanc?

La solubilitat de les sustàncies és una de les propietats fisico-químiques més característiques de la matèria. Es tracta d’una mesura de la quantitat de solut que es pot disoldre en una determinada quantitat de dissolvent, expresada en g/mL. També destaquem que, generalment, la solubilitat dels sòlids aumenta a mesura que ho fa la temperatura, encara que depen del tipus de sustància.

Segur que tú també utilitzes el microones per calfar una miqueta el got de llet perquè hi saps que és més fàcil que no es formen grums. A més a més hauràs notat que si poses més cullerades de sucre o cola-cao, arriba un moment en que la nostra dissolució no admeteix més quantitat de solut dissolt. Quan s’alcanza eixe punt, la dissolució s’anomena saturada.

El color oscur que va adquirint la mescla és altre fenómen curiós que reflecteix la quantitat de solut dissolt. Habitualment, una tonalitat més intensa implica una major proporció de solut. En qualsevol cas, és interessant esmentar que existeixen vàries formes de calcular i expresar la concentració d’una dissolució. Aquestes formes són: % en massa, % en volum i la concentració en massa. Cal no confondre aquesta última amb altra propietat característica de cada sustància pura anomenada densitat.

Els gasos per la seua part són també solubles en líquids. En l’aigua dels rius o els ocèans hi ha oxigen dissolt que els peixos aprofiten per respirar. Les begudes amb bambolles, com els resfrescos o la cervesa, porten diòxid de carboni (CO₂) dissolt.

A diferència d’allò que succeeix amb els sòlids, la solubilitat dels gasos en líquids es redueix a mesura que aumenta la temperatura. Això vol dir que si tenim una dissolució saturada d’un gas en un líquid i la calfem, com la solubilitat es redueix amb la temperatura, es formaran burbujes gaseoses que escapen de la dissolució. És allò que succeix quan trauem un refresc <<amb bambolles>> del frigorífic.

 

Aquest fenomen ens permet comprendre la contaminació tèrmica provocada per determinades activitats humanes. En efecte, moltes indústries i algunes centrals elèctriques empren aigua per refredar les màquines o condensar vapor d’aigua generat en una caldera. La contaminació es produeix si al final del seu recorregut l’aigua calenta es vert directament en rius o pantans.

Sense dubte, la variació de les condicions medioambientals, en aquest cas concret la temperatura de l’aigua, altera la quantitat disponible d’oxigen i provoca la mort de molts éssers vius. Les xarxes tròfiques són molt complexes i qualsevol modificació es tradueix en una sèrie de canvis que posen en perill els ecosistemes.