SEPARACIÓ DE MESCLES: APLICACIONS INDUSTRIALS

Sempre que estudiem els diferents mètodes de separació de mescles en 3ºESO ho fem des d’un punt de vista estrictament experimental. Sembla que procesos com la decantació, la destil·lació, etc., no tenen aplicacions pràctiques.

Com s’obté l’alcohol que utilitzem a casa?

L’alcohol etílic forma part de la nostra vida quotidiana, ja sea en forma de begudes alcohòliques o com a instrument bactericida, tothom utilitza aquest compost químic quasi a diari. Però, d’on ix aquest cotitzat producte? Durant un procés químic anomenat destil·lació, la mescla homegènia es calenta fins a que el líquid amb el punt de ebullició més baix, l’alcohol (78ºC), es transforma més prompte en vapor. Aquesta sustància vaporitzada es canalitzada cap a un condensador, el qual la refredarà (condensació) i una vegada que siga líquida, es podrà recollir en un recipient. La dissolució alcohòlica separada i prou purificada finalitzarà el seu procés industrial per transformar-hi finalment en un producte d’ús mèdic o alimentari.

On van a parar les aigües brutes de casa?

Quan rentem els plats o anem al lavabo, les aigües que ixen per les canonades de la nostra casa i viatgen per les clavegueres de la ciutat. Però, on aniràn després d’això? Altra aplicació dels mètodes de filtració i decantació que potser no hi conegeu, es la neteja d’aigües residuals. Aquests procesos aprofiten la diferència de massa de les partícules y de densitat, respectivament, en relació al dissolvent per aconseguir la separació. Les plantes depuradores fan possible reutilitzar grans quantitats d’aigua després d’un intens treball. Existeixen diverses etapes en les quals, mitjançant membranes amb diferent grandària de porus, es filtren varies vegades les dissolucions aquoses per llevar les partícules sòlides. Més tard, també s’utilitzen una sèrie de piscines de deposició, on es deixa temps suficient per a que el líquid de mayor densitat baixe al fons i el menys dens quede en la superficie. Una volta separats, un joc intel·ligent de comportes permiteix traure primer una sustància i derrere l’altra.

Què es fa amb el fem que no està reciclat?

La vostra mare vos encarrega traure el fem de casa. Vosaltres aneu drets fins a un contenidor verd o gris, i sense dubtar, llanceu una bossa plena de escorces de taronja, llandes de tonyina, envoltoris de plàstics, papers de periòdic, pots de cristall, etc. Tota aquesta mescla heterogènia de materials arriba fins a una planta de reciclatge de residus sòlids urbans (RSU). Aleshores es posa en funcionament una sèrie de procediments físico-químcs mitjançant els quals es separen poc a poc els diferents elements. Un mètode particular utilitzat es la separació magnètica per retirar qualsevol fragment o peça amb naturalesa metàl·lica. També es habitual emprar garbells gegants per traure els troços grans, ventiladors de gran potència per bufar els papers i fulles, i taules de vibració per separar els fragments xicotets de vidre de les pedres i la matèria orgànica.

Com i d’on s’aconsegueix la sal per cuinar?

Sempre diem que la sal millora el sabor del menjar i, per descomptat, ajuda a la seua conservació. Molts dels productes alimentaris de consum diari utilitzen la tècnica de salaó per allargar el seua data de caducitat. Però, d’on i com es trau la sal marina? Torrevieja o Santa Pola són dos ciutats de la nostra regió que produeixen quantitats gegants de sal marina de consum humà per a tota la població espanyola. Utilizen el mètode de cristal·lització per aïllar el clorur sòdic (NaCl) de l’aigua marina. Si voleu saber més d’aquest punt, podeu consultar l’entrada: muntanyes d’or blanc en aquest mateix blog.